Ada Colau Ballano

La primera dona alcaldessa de la història de Barcelona

Equip de govern

Ada Colau

Ha dedicat gran part de la seva vida a l'activisme social i la defensa dels drets humans.

Jordi Martí

Gerent Municipal de l'Ajuntament de Barcelona. Dedicat a l'educació, la cultura i la ciutat. Coordinador de dos plans estratègics de cultura, ha estat president del districte d'Horta-Guinardó, delegat de Cultura i director de l'Institut de Cultura de Barcelona. Martí va substituir a Joan Subirats quan aquest es va jubilar de l'activitat pública el juliol del 2021. Subirats era el tinent d'alcaldia de Cultura i Educació.

Janet Sanz

Tinenta d'Alcaldia de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, des d'on s'ha impulsat el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, i regidora del districte de Nou Barris des del 2015. 

Laura Perez

Regidora de Feminismes i LGTBI i Relacions Internacionals i del districte de Sants-Montjuïc. Ha impulsat el protocol No Callem contra les agressions i l'assetjament sexual dins l'oci nocturn.

Lucía Martín

És portaveu d'Habitatge d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, i des de 2018 assumeix també el càrrec de portaveu d'En Comú Podem. 

Eloi Badia

Regidor de Presidència, Aigua, Energia de Barcelona i Gràcia. Com a regidor ha desenvolupat projectes estratègics com Barcelona Energia i la creació de 1000 nous llocs de treball. També ha liderat la remunicipalització d'escoles bressol i els serveis d'atenció a la violència masclista, així com impulsar la creació d'empreses públiques de serveis funeraris i aigua. 

Jordi Rabassa

Conseller de Ciutat Vella. Vinculat des de l'any 1993 al moviment veïnal de la ciutat, ha format part de les juntes de diverses associacions de veïns i veïnes i d'entitats relacionades amb la recerca històrica, la recuperació de la memòria i la difusió i defensa del patrimoni.

Marc Serra

Jurista i sociòleg, ha treballat  en l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Serra ha estat tècnic d'acollida a l'Ajuntament de Barcelona, i col·laborat amb diverses entitats de defensa dels drets humans de la ciutat. 

Gemma Tarafa

Comissionada de Salut i comissionada de Diversitat Funcional de l'Ajuntament de Barcelona, que ha impulsat el primer Pla de Salut Mental o el dentista per a persones vulnerables.

Pau Gonzàlez Val

 Va ser conseller tècnic d'Horta-Guinardó al mandat 2015-19 i des d'aleshores és assessor en participació de la regidoria de Drets de Ciutadania i Participació. 

Coalició. Membres

1. Podem: va ser fundat l'11 de març de 2014, sent des del seu origen fins a maig de 2021 el seu secretari general Pablo Iglesias Turrión. Des de juny de 2021, va assumir la secretaria general Ione Belarra.
2. En Comú Podem:  coalició electoral liderada per Jaume Asens i Jéssica Albiach. Està formada pels partits polítics Catalunya a Comú, Podem i Esquerra Unida Catalunya.
   
3. CatComú: a la seva fundació estava formada per Barcelona en Comú, Equo, EUiA, ICV i Podem. Les coordinadores són Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López. El setembre del 2018, el coordinador general de Catalunya en Comú Xavier Domènech va deixar el seu escó al parlament i tots els càrrecs dels comuns. Va dir que volia deixar pas a noves persones amb idees fresques i energia. Se sentia "esgotat políticament i personalment" després d'haver encapçalat tres campanyes electorals i d'haver assumit responsabilitats en l'etapa de construcció de Catalunya en Comú i de Podem Catalunya. Ada Colau va agrair a Domènech la seva dedicació al partit, va reconèixer que potser havia tingut massa responsabilitats que l'havien desgastat i va assegurar que ella també va plantejar-se de llençar la tovallola l'últim any.

     4.      ICV (2015-2019): amb el coordinador d'ICV i diputat al parlament, David Cid.

Catalunya en Comú tria qui relleva a Xavier Domènech

La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, va haver de fer un pas endavant obligada per les circumstàncies. L'adeu de Domènech el setembre del 2018 va deixar un buit als comuns i Jéssica Albiach va assumir la responsabilitat de capitanejar el discurs al Parlament, encara més després de la marxa d'Elisenda Alamany. La seva progressió ha estat notable, tenint en compte que en la primera executiva de Podem ocupava un paper secundari: Gemma Ubasart era la cara visible del partit quan la força de Pablo Iglesias amenaçava el bipartidisme espanyol i també treia el cap a Catalunya, agermanada amb els comuns. D'aquella etapa iniciàtica de Podem només n'ha sobreviscut Albiach.

Joan Mena: l'alternativa des del Congrés

Gerardo Pisarello: el nom més conegut

David Cid: el cervell de les campanyes

Marc Parés: la connexió amb l'herència de Domènech

Janet Sanz: el valor que no es vol moure de l'Ajuntament

5.     EUiA (2015-2019)

Suport extern: 

EUCat i EV 

CRONOLOGIA DE BARCELONA EN COMÚ

2009 

Colau va impulsar la creació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

2014

Juny. El 26 de juny de 2014 Colau va fundar Guanyem Barcelona, una plataforma de l'esquerra alternativa. Molts dels seus membres estan vinculats a moviments dedicats a la solidaritat, la cooperació i l'activisme social. La seva composició definitiva, a més d'un gran nombre d'independents, comprèn també les candidatures d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Podemos.

En el seu manifest fundacional va anunciar l'objectiu de «reapropiar-nos de les institucions per posar-les al servei de les persones i del benestar comú», i va instar a impulsar des de Barcelona «la rebel·lió democràtica».

Octubre. L'11 d'octubre de 2014 van tenir lloc unes jornades de confluència amb diverses forces polítiques per redactar un codi ètic consensuat per totes les parts: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent a Catalunya, Trobada Popular Municipalista, Podem, i Partit X.

Desembre. El 17 de desembre, Guanyem Barcelona va denunciar la usurpació de la marca per part de Julià de Fabián, que havia registrat el nom dos dies abans que la formació.

2015

Febrer. El 10 de febrer del 2015 es va anunciar l'acord final per a la confluència amb els següents actors polítics: Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent a Catalunya, Equo i Podem; i Guanyem va anunciar el canvi de nom de la candidatura per Barcelona en Comú.

Maig. El 24 de maig va guanyar les eleccions municipals (11 regidors sobre 41).  Des d'aquestes eleccions es formaren candidatures del mateix signe en diverses ciutats de Catalunya, entre les quals hi havia Badalona en Comú, que va aconseguir l'alcaldia.

Iglesias titlla Mas de "gentussa" i Colau demana "fer fora la màfia" de Barcelona

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va titllar el president català, Artur Mas, i el seu antecessor, Jordi Pujol, de "gentussa" i "lladres" perquè l'única "pàtria" que els "importa" era els diners i els comptes a l'estranger, mentre que la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, va demanar "fer fora la màfia" de la capital catalana. El líder de Podem havia acompanyat la candidata a l'alcaldia barcelonina en un acte electoral al districte de Nou Barris. Colau, que va tancar l'acte de Nou Barris, va afirmar que el que està en joc a les eleccions del 24 de maig és elegir entre la "màfia" o la "gent", entre CiU i Barcelona en Comú.

Juny. El 13 de juny Colau va ser investida alcaldessa en substitució de Xavier Trias al capdavant d'un govern municipal en minoria.

Setembre. Per a les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya, Barcelona en Comú va ser el model de la coalició d'esquerres Catalunya Sí que es Pot.

2016

Maig. El maig del 2016 Barcelona en Comú va arribar a un acord amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) pel qual es formalitzava una coalició de govern.

2017

Maig. El maig del 2017, la militància de Barcelona en Comú, ICV, Equo i Esquerra Unida i Alternativa va escollir el nom de Catalunya en Comú com a nom de la formació, que va acabar sent Catalunya en Comú Podem.

Novembre. La coalició de govern de Catalunya en Comú amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) va trencar-se el novembre del 2017 pel suport socialista a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució d'intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern espanyol.

2019 

Maig. En les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, uns pocs milers de vots separaven Esquerra Republicana de Catalunya amb Ernest Maragall i Barcelona en Comú amb Ada Colau, que va quedar en segona posició i amb el mateix nombre de regidors (10). Un pacte de coalició de govern amb el PSC (8 regidors) i el suport de Barcelona pel Canvi-Cs (3 regidors), la candidatura liderada per l'exprimer ministre francès Manuel Valls, va permetre a Colau revalidar l'alcaldia. 

Investidura amb tanques a Sant Jaume

Juny. La investidura va tenir lloc al juny entre manifestacions de suport a la regidora i protestes demanant la llibertat del regidor empresonat Joaquim Forn. Ho va reconèixer la mateixa Colau en el seu discurs en dir que no era un dia "exactament feliç". "No és la manera com ens hagués agradat arribar a l'alcaldia", va dir.

Colau va repartir el poder entre el seu entorn més proper: Joan Subirats, Janet Sanz i Jordi Martí, eren els tinents d'alcalde de manera provisional. També va nomenar a la socialista Sara Berbel nova gerent municipal.

Ada Colau va treballar amb discreció amb l'equip del líder del PSC al consistori, Jaume Collboni, a l'acord pel qual tornarien a compartir el govern municipal. Els socialistes van aconseguir doblar el nombre de regidors i, per tant, estarien en condicions d'elevar les seves exigències i exigir àrees de pes com a seguretat o promoció econòmica. Però abans havien de llimar les discrepàncies que mantenen en altres temes clau.

Juliol. L'acord de govern entre Colau, i qui seria el seu soci, el socialista Jaume Collboni, preveia un repartiment a mitges dels deu districtes de la ciutat. D'acord amb el pacte, els comuns mantindrien Ciutat Vella, l'Eixample, Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Andreu. Els socialistes capitanejarien Nou Barris, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sant Martí.

El futur govern tindria sis tinents d'alcalde, tres per a cada partit. Els comuns havien cedit al PSC àrees de pes i especialment sensibles, com ara la seguretat, que tindria rang de tinença d'alcaldia, amb Albert Batlle (Units per Avançar) al capdavant; la promoció econòmica de la ciutat, que capitanejaria Collboni, o la Mobilitat. Colau, però, controlaria el pressupost de la ciutat i àrees clau per al seu programa com són urbanisme, serveis socials, habitatge i cultura.

Barcelona en Comú va apujar un 40% el sou a Colau i un 27% als regidors com una mesura pal·liativa per compensar les llargues jornades de treball que comporta representar el govern.

Primer mandat de Colau (2015-2019)

Colau va enterrar el projecte dels Jocs d'Hivern, va revertir la privatització de dues escoles bressol, va retirar el bust del rei Joan Carles del saló de plens i va congelar les llicències de nous hotels. 

L'exigua representació obtinguda en els comicis del 2015 per BComú, la guanyadora sorprenent d'aquelles eleccions, i la incapacitat de govern i oposició per posar-se d'acord a l'hora de definir els eixos bàsics d'un model compartit de ciutat, han condicionat un període de quatre anys a la política local molt contaminats per elements externs (la voràgine del procés sobiranista), per fites transcendentals en la història de la ciutat com els atemptats d'agost del 2017 i per una desconfiança (o incapacitat) entre les administracions públiques que hi ha contribuït a elevar fins a dalt de tot de la llista de preocupacions dels barcelonins qüestions com l'accés a l'habitatge o la inseguretat.

1. La tragèdia a la Rambla i la inseguretat creixent
   
2. La xacra dels narcopisos
   
3. Tramvia: de la ingenuïtat al ja es veurà (el tramvia va ser, sens dubte, el projecte que simbolitza l'evolució soferta al llarg d'aquest mandat pel govern de l'alcaldessa Ada Colau. Els comuns van passar de la ingenuïtat de pensar que el primer any la infraestructura ja estaria a punt. El tramvia va provocar el primer gran acord de l'oposició contra els comuns per forçar que el projecte s'aprovés amb consens i s'estudiessin totes les alternatives)
   
4. Manters sense control
   
5. El manifestòdrom (pel procés)
   
6. Poc habitatge: va obligar els promotors a destinar el 30% de les promocions noves a habitatge protegit.
   
7. Clarobscurs urbanístics: amb projectes paralitzats.
   
8. Milers de persones al carrer: a Barcelona hi subsistien 3.600 persones sense llar el 2019.
   
9. Pobresa estancada: un 15,3% dels veïns de Barcelona estava el 2017, el darrer any disponible, en risc de pobresa, 1,6 punts menys que el 2016.
   
10. Fre als hotels: una de les mesures més controvertides del mandat era la prohibició d'obertura de nous hotels.
    
11. La guerra de les terrasses: l'1 de gener del 2015 Barcelona sumava 4.442 terrasses amb unes 5 taules cadascuna. A principis del 2019 el total de vetlladors era de 5.330, amb unes 4 taules. Va ser un dels saldos de la guerra de les terrasses, un altre dels grans conflictes del mandat.
    
12. La turismofòbia: la pressió del turisme, amb grans concentracions a les zones de més atracció, va provocar protestes, des de pintades en contra, fins a la més radical, l'atac, el juliol del 2017, d'un autobús turístic, reivindicat per l'organització juvenil Arran, que va provocar una forta controvèrsia social i política. L'oposició municipal i el sector turístic van acusar Ada Colau de tebiesa en la resposta a aquests fets i fins i tot de connivència.
    
13. Aspiració internacional: la candidatura per acollir l'Agència Europea de Medicaments, quan el PSC encara formava part de l'equip de govern, va ser una de les grans apostes de captació empresarial internacional del mandat, si bé va acabar amb resultat negatiu.
    
14. Vedat als apartaments: el combat contra els apartaments turístics il·legals s'ha saldat amb victòria de l'Ajuntament. L'equip de Colau va encarar el problema inicialment amb moltes dificultats, però les darreres xifres donades a conèixer donen a entendre que ha posat ordre en una situació que s'havia desbordat, amb més de 6.000 habitatges il·legals en un mercat descontrolat. Segons les últimes dades, des del 2016 s'ha ordenat el tancament de 4.900 i s'han imposat 6.453 sancions.
    
15. Crisi oberta al metro: el conflicte als TMB va ser constant durant tot el mandat. Primer va ser la negociació del conveni col·lectiu -amb dotze dilluns de vaga consecutius el 2017- i posteriorment va ser la crisi de l'amiant, que ja va provocar sis jornades d'aturades des de començament d'any. La mala gestió duta a terme davant la presència del material cancerigen a vagons i instal·lacions del suburbà va provocar el cessament del director de la xarxa de metro, Marc Grau.
    
16. La bici ja és una més: els quilòmetres de carrils bici gairebé van duplicar-se en quatre anys. Tot i això, no van superar els 300 quilòmetres promesos a principi del mandat, però ja eren 204 al 2019
17. L'ombra de les retallades: els ajustos derivats d'una suposada mala previsió econòmica van marcar el final d'un mandat en què Colau va aconseguir aprovar els pressupostos durant el primer any, però els següents els va haver de vincular a mocions de confiança. Una fórmula vetada l'any electoral, els del 2019 ni tan sols s'havien debatut.
    

Segon mandat de Colau (2019-2023). Marcat per la pandèmia i la sentència de l'1-O

Marcat per l'aliança amb el PSC i una actitud molt més pragmàtica en la política i amb més mà dura al carrer. Els comuns van veure, a més, com la justícia va tombar un dels projectes estrella: el pla d'hotels.

L'alcaldessa va tenir un inici amarg a la seva segona etapa, amb una derrota per la mínima davant Maragall i el suport imprescindible de Valls per a la seva investidura.

1.  Colau va atribuir a les turbulències del procés, a l'atemptat de la Rambla i a la pandèmia les dificultats per posar en marxa determinades polítiques.

2. En matèria sanitària, l'alcaldessa va assegurar que no qüestionaria les mesures adoptades per la Generalitat per reduir contagis, però sí que va exigir "mesures igual de dràstiques de suport" al sector de l'hostaleria, un dels més afectats per un tancament total activitat. "No en tenen la culpa i són milers de llocs de treball", va expressar.
   

3. La inseguretat continuava sent el principal problema dels barcelonins.
   

4. L'atur, les condicions de treball, l'accés a l'habitatge, la neteja i els problemes econòmics formaven part de les preocupacions dels barcelonins.
   

Octubre. Colau va decidir recuperar la figura de l'arquitecte en cap de l'Ajuntament, un càrrec històric al consistori barceloní, del qual havia prescindit el mandat passat. Aleshores Colau va crear la figura del director de Model Urbà, que va recaure a Ton Salvadó, que continuava en aquest mandat.

El professional elegit per a la recuperació de l'arquitecte en cap era l'arquitecte Xavi Matilla, excandidat de Terrassa en Comú.

Novembre. El candidat d´Unides Podem, Pablo Iglesias, acompanyat per Colau, va celebrar a Barcelona l´acte central de la seva campanya. Iglesias buscava el suport del votant del PSC desencantat amb Sánchez.

2020

Gener. El Govern i Catalunya en Comú Podem va presentar l'acord en matèria de despesa per aprovar els Pressupostos de la Generalitat. El pacte suposava un gran pas endavant perquè el Parlament aprovés una llei pressupostària que posés fi a la situació de provisionalitat, ja que Catalunya tenia els comptes prorrogats des del 2017. Va ser també la visualització dels nous temps polítics, ja que Esquerra Republicana havia anunciat que donaria suport els pressupostos d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona.

Manuel Valls va demanar que Barcelona assumís un "colideratge" a Espanya. La proposta la recolzaven els comuns, el PSC, Ciutadans i el PP, mentre que Esquerra va abstenir-se.

Iglesias va cedir a Jaume Asens la presidència d'Unides Podem al Congrés. L'elecció d'Asens, que havia estat tercer tinent d'alcalde de Barcelona amb Colau, va  ser una novetat en un partit acostumat  a què els llocs els assumeixin les cares més visibles de Podem.

Febrer. Sánchez i Colau van reimpulsar la capitalitat cultural i científica de Barcelona.

La nova Guàrdia Urbana va mantenir els antiavalots malgrat les promeses de Colau quan va arribar a l'alcaldia el 2015. La consigna era que els agents ni farien funcions d'ordre públic ni actuarien com a antiavalots.

Colau: "No descarto un tercer mandat"

Octubre. Colau: "No descarto un tercer mandat". L'alcaldessa va lamentar que la "dreta radicalitzada" es valgués de la crisi sanitària per "erosionar" l'executiu de Pedro Sánchez.

Colau necessitava l'aval de les bases del partit si volia optar a un tercer mandat. El codi ètic dels comuns fixava que els electes poden ocupar un càrrec de dos mandats, ampliables a tres.

2021

Febrer. Contundent victòria del PSC en les eleccions al Parlament. El resultat no afectava la coalició de les dues formacions, però el resultat debilitava Colau a Barcelona, ja que el PSC va aconseguir ser la força més votada en sis dels 10 districtes de la ciutat.

Barcelona va demanar l'indult de Pablo Hasél i va rebutjar la violència a les manifestacions. La proposició del partit de Colau comptava amb el suport d'ERC i Junts.

Milers de persones van manifestar-se a Barcelona sense cap líder polític contra l'ampliació de l'aeroport

Maig. L'Ajuntament de Barcelona va votar contra l'ampliació de l'aeroport del Prat. Els comuns en contra i PSC a favor, en una proposició presentada per Manuel Valls.

A Barcelona, govern i oposició encaraven la segona meitat d'un mandat marcat per la pandèmia: amb la pressió d'arribar a lluir obra de govern, uns; i activant-se per disputar l'alcaldia a Ada Colau, els altres. En aquell moment, Colau tenia com a rivals el seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni; i a la líder de Junts a l'Ajuntament, Elsa Artadi, després de renunciar a càrrec en el Govern. ERC, Ciutadans i el PP no tenien candidat. Una manca de rivals que no suposava que no hi hagués mar de fons i ganes de moure la cadira a l'alcaldessa.

Juliol. Joan Subirats, regidor de Cultura de Colau, va renunciar al càrrec coincidint amb la jubilació als seus 70 anys.

ERC: de col·laborador fidel de Colau a exercir l'oposició

Setembre. ERC, el soci preferent del govern d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, va començar el curs ensenyant les dents. Criticava la gestió de l'alcaldessa en general i treia l'artilleria pesant. Va exposar conflictes com els botellons, les plagues de rates o els problemes amb la recollida d'escombraries porta a porta.

Octubre. Colau entrava en campanya quan faltaven 600 dies per a les eleccions municipals. Colau va fer anuncis de pes que evocaven escenaris de campanya: 70 milions d'euros en dos anys perquè la ciutat estigui més neta, un mapa per presumir de projectes urbanístics d'aquest mandat i l'anterior. Divendres, la recollida d'escombraries porta a porta i 33 nous quilòmetres de carrils bici.

Novembre. ERC anunciava que no donaria suport al primer tràmit dels pressupostos d'Ada Colau a Barcelona.

Colau va recolzar-se en tres regidors de la dreta per tramitar els pressupostos del 2022. La regidora Eva Parera, del partit que va fundar Manuel Valls i diputada del PP, va salvar la primera votació.

El ministre de Cultura, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, i Colau, van signar un conveni de cocapitalitat a les matèries de cultura i de ciència de la ciutat i que suposaria una injecció de 20 milions d'euros per a la capital catalana.

Aragonès va descartar el PSC i va obrir-se a negociar els pressupostos amb els comuns, sense pactar-ho amb Junts. La CUP va registrar la seva esmena a la totalitat als pressupostos i el Govern va buscar una alternativa.

Serà Colau candidata el 2023?